dilluns, 15 de març del 2010

Poesia Dadaista

Jo tenia un lloro
que se n'anava a la cuina
quan es feia fosc,
menjava quan tenia set
i bevia quan tenia gana.
Quan va voler se'n va anar a la Xina
a buscar la llora Fina.
Els dos lloros se'n van anar a la perruqueria
a tenyir-se les seves plumes destenyides.


Oriol Moliner
Waziri Ajibola Lawal

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada